TRES LOCOMOTORES ARRIBEN A L'ESTACIÓ
Amb la participació de tot l’alumnat de 4t de primària de les escoles d’Igualada, el dilluns 27 de març va tenir lloc al Pavelló d'hoquei de les Comes la dinovena Cantata Escolar i es va interpretar la Història de tres locomotores.
Per a l’alumnat, pels mestres i pels formadors, va ser la culminació de tot un procés de treball; per fi, desprès de molts dies de feina a l’aula, arribava el dia de l’estrena. L’assaig al matí va sortir rodó. Amb molta atenció per part dels cantaires, cada una de les cançons anava prenent forma, i quin goig poder compartir amb tots els companys i companyes aquella experiència. A la tarda, amb la seguretat i l’orgull de la feina ben feta, es mostrava el resultat de tota la tasca i esforç a les famílies: vuit músics que acompanyaven les cançons, sis joves actors que amb el seu bon ofici explicaven la història entre cançó i cançó, coreografies perfectament sincronitzades, una escenografia que convertia el voltant de l’escenari en una estació de ferrocarril, uns elements plàstics que, a mode de mosaic, es mostraven al públic quan es parlava de les locomotores, i sobre tot, les gairebé sis-centes veus ben afinades de l’alumnat.
La cantata va ser seguida amb molta atenció i va ser llargament aplaudida quan va acabar.
A la presentació de l’acte, M. Queralt Martí, directora de l’Escola/Conservatori Municipal de Música d’Igualada, fent referència a la labor col·lectiva que comporta la cantata, esmentà les col·laboracions de l’Escola Municipal d’Art i de l’Escola Municipal de Teatre i ens va avançar que amb l’ajut de tres locomotores molt diferents, faríem un viatge per conèixer món, per ser una mica més lliures i veure que no és bo encaixonar a ningú, ni a nosaltres mateixos.
L’alcalde, Marc Castells, al seu torn, es va referir a l’alumnat, a les escoles i als centres d’ensenyament artístics, remarcant el valor que tenen pel futur de la ciutat i, com ja és tradició, va acabar el seu parlament preguntant als nens i nenes si tenien ganes de cantar. El sí de la resposta, potser més fort que mai, va ser clar, unànime i rotund.
En finalitzar la cantata, després d’un llarg aplaudiment i un bis de propina, l’alcalde d’Igualada i la regidora d’Ensenyament van obsequiar als col·laboradors i als mestres de música i de plàstica amb un petit detall floral.
